LA SALINITAT DELS MARS

L’aigua de mar conté minerals dissolts que la fan salada. Quant a l’origen d’aquestes sals, es creu que l’oceà es va formar per la condensació dels gasos emesos pel planeta. La teoria més comuna diu que aquests gasos eren àcids, i que en atacar les roques bàsiques varen donar lloc a les sals dissoltes que ara formen part de l’aigua de mar. Aproximadament un 3.5% de l’aigua de mar correspon a aquests minerals dissolts, i es considera que fa uns 3500 milions d’anys els oceans ja eren semblants als que ara coneixem.

De fet, la concentració de sals, és a dir la salinitat, juntament amb la temperatura, són els dos elements que determinen la densitat d’una massa d’aigua. Les aigües més fredes són més pesades i tenen tendència a enfonsar-se sota les aigües més calentes, i igualment les aigües més salades són també més denses que les que tenen menor concentració de sals. Bona part dels corrents marins tenen origen en aquesta diferència de densitats de masses d’aigua adjacents. Naturalment, dues masses d’aigua en contacte es van mesclant i van diluïnt les seves propietats l’una en l’altra, però moltes vegades les diferències vénen dictades pel fenòmen en que tenen l’origen (la fosa del gel polar, per exemple) i es mantenen força temps. 

El mediterrani és un mar tancat que només intercanvia aigua amb la resta d’oceans per l’estret de Gibraltar. L’aigua atlàntica que entra té una salinitat aproximada del 3.6%. Avança lentament per la costa africana i en el camí es va evaporant, de manera que quan arriba a la conca oriental, la concentració de sals puja fins al 3.9%. En el camí de tornada cap a l’estret de Gibraltar passa per la riba nord de la conca i rep les aportacions dels rius, sobretot de la Roina, que l’endolceixen una mica. A la costa catalana la salinitat sol estar al voltant del 3.7% en superfície per efecte d’aquesta influència, però en profunditat la salinitat és més elevada, de fins a un 3.8%.