LA ARTÈMIA SALINA

Classificació sistemàtica

Phyllum: Artròpoda

Clase: Crustacia

Subclase: Branquiopoda

Orden: Anostraca. 

Familia: Artemiidae. 

Género: Artemia, Leach 1819. 

L'artèmia és un crustaci que té una magnífica  característica que l'identifica. L'artèmia salina té la capacitat de fer uns ous que poden estar aproximadament 10 anys en estat latent, fina a arribar en algun moment del temps en que les condicions exteriors de temperatura, salinitat de l'aigua, pressió, etc. siguin òptimes pel creixement d'aquest ésser viu.

Els llacs salats i estanys de les salines amb poblacions d'artemia es troben distribuïts per tot el món. En certs moments de l'any, grans quantitats de minúscules partícules marrons (de 200 a 300 micres de diàmetre) apareixen surant en la superfície del llac i són llançades cap a les ribes per l'acció de les ones i el vent. Aquesta pols aparentment inerta està format per quists secs inactius en estat de criptobiosis ypmantenint-se així tant temps com romanguin secs.

CICLE BIOLÒGIC: 

Una vegada posats en aigua de mar, els quists bicòncaus s'hidraten prenent forma esfèrica i l'embrió recobra el seu metabolisme reversible interromput. Després d'unes 24 hores la membrana externa dels quists es trenca i apareix l'embrió envoltat de la membrana de closió. Durant les hores següents, l'embrió abandona completament la pela del quist. Dins de la membrana d'eclosió es completa el desenvolupament del nauplió, els seus apèndixs comencen a moure's i en un breu període de temps la membrana d'eclosió s'esquinça emergint el nauplió que gens lliurement. 

El primer estat larvari (també anomenat estat I) mesura entre 400 i 500 micres de longitud, té un color marró ataronjat (per acumulació de reserves vitelines) i posseeix tres parells d'apèndixs: el primer parell d'antenes (també cridades antènules i que tenen una funció sensorial) el segon parell d'antenes (amb funció locomotora i filtradora) i les mandíbules (amb una funció de presa d'aliment). Un únic ocel de color vermell també anomenat ull nauplial es troba situat en el cap entre el primer parell d'antenes. La cara ventral de l'animal es troba coberta per un ampli llauro que intervé en la presa d'aliment (transferint les partícules des dels bolets filtradores fins a la boca). L'estat larvari I no s'alimenta ja que el seu aparell digestiu no és encara funcional (romanent encara tancats la boca i l'anus).   

Després d'aproximadament 24 hores, l'animal muda al segon estat larvari (també anomenat estat II). Petites partícules alimentoses (tals com a cèl·lules de microalgues, bacteris, detritus) amb una grandària que varia entre 1 i 40 micres són filtrades pel segon parell d'antenes, sent llavors ingerides per un aparell digestiu ja funcional. 

La larva continua el seu creixement apareixent diferenciacions al llarg de les 15 mudes. Així van apareixent uns apèndixs lobulars parells a la regió toràcica que es diferenciaran posteriorment en toracòpodo, es desenvolupen ulls complexos laterals a banda i banda de l'ull nauplial. Des de l'estat X d'ara endavant, es produeixen importants canvis tant morfològics com a funcionals, per exemple: les antenes perden la seva funció locomotricitat i es transformen en elements de diferenciació sexual. Els futurs mascles desenvolupen uns apèndixs corbats i prènsils mentre que les antenes de les femelles degeneren en apèndixs sensorials. 

Els toracòpodos estan ja completament formats i presenten 3 parts funcionals: els telopòdits i endopòditos amb accions locomotrius i filtradores i els exopòdits que actuen com a brànquies. 

Els adults de artèmia mesuren fins a 10 mm de longitud en les poblacions bisexuals i fins a 20 mm en les poblacions partenogenètiques. Els adults es caracteritzen per un cos allargat amb dos ulls complexos pedunculats, un aparell digestiu lineal, unes antènulas sensorials i 11 parells de toracòpods funcionals. El mascle posseeix un parell de peces prènsils musculades molt característiques (segon parell d'antenes) a la regió cefàlica mentre que en la part posterior del tòrax es pot observar un parell de penis. La femella de artèmia no té apèndixs distintius a la regió cefàlica, però pot ser fàcilment reconeguda pel sac de posada o úter que està situat immediatament darrere de l'onzè parell de toracòpods. 

Els ous es desenvolupen en dos ovaris tubulars situats en l'abdomen. Una vegada madurs, tenen forma esfèrica i es desplacen fins a l'úter a través de dos oviductes (també anomenats sacs laterals). 

La precúpula dels adults s'inicia quan el mascle subjecta a la femella entre l'úter i l'últim parell de toracòpods, amb les seves antenes corbades. Les parelles poden nedar d'aquesta forma durant llarg temps en el que es coneix com a posició de munta, per a això mouen les seves toracòpodes de forma sincrònica. La còpula és un ràpid acte reflecteixo: La part ventral del mascle es doblega cap a davant i un dels penis és introduït en l'obertura de l'úter fertilitzant els ous. En el cas de les femelles partenogenètiques la fertilització no té lloc i el desenvolupament embrionari comença tan aviat com els ous han arribat a l'úter.