ELS CATXALOTS PODEN VIURE SUBMERGINT-SE A 3000 METRES DE FONDÀRIA!

Els catxalots són uns mamífers que obtenen l'aliment submergint-se a grans profunditats. Habitualment es submergeixen a 400 metres i  durant uns 35 minuts, i fins i tot són capaços de submergir-se fins a uns 3000m i romandre-hi 90minuts. El catxalot s'ha adaptat per sobreviure als grans canvis de pressió ja que la seva caixa toràcica flexible permet el colapse pulmonar, reduint l'entrada de nitrogen. A més a més el seu metabolisme pot disminuir per conservar l'oxigen, i la principal diferència és que la quatitat de mioglobina ( proteïna que emmagatzema l'oxigen en els músculs) és molt més abundant que en els altres animals terrestres. La seva sang té una alta quantitat de glòbuls vermells els quals contenen l'hemoglobina, encarregada del transport d'oxigen. La sang oxigenada es dirigeix cap el cervell i cap a altres òrgans essencials quan els nivells d'oxigen disminueixen. Encara que els catxalots estan ben adaptats a les grans immersions quan són adults presenten lessions a l'esquelet a causa de les grans descompressions. Els esquelets dels individus vells estan més danyats que els dels individus joves cosa que demostra que aquest tipus de mamífers són vulnerables als efectes de les grans immersions. Entre immersions, pugen a respirar uns 8 minuts abans de la següent immersió. Com els altres odontocets respiren a través d'un únic espiracle en forma de «S». Respiren de 3 a 5 vegades per minut en repòs, incrementant-se fins a 6 o 7 vegades per minut després d'una immersió.

LA ARTÈMIA SALINA

Classificació sistemàtica

Phyllum: Artròpoda

Clase: Crustacia

Subclase: Branquiopoda

Orden: Anostraca. 

Familia: Artemiidae. 

Género: Artemia, Leach 1819. 

L'artèmia és un crustaci que té una magnífica  característica que l'identifica. L'artèmia salina té la capacitat de fer uns ous que poden estar aproximadament 10 anys en estat latent, fina a arribar en algun moment del temps en que les condicions exteriors de temperatura, salinitat de l'aigua, pressió, etc. siguin òptimes pel creixement d'aquest ésser viu.

Els llacs salats i estanys de les salines amb poblacions d'artemia es troben distribuïts per tot el món. En certs moments de l'any, grans quantitats de minúscules partícules marrons (de 200 a 300 micres de diàmetre) apareixen surant en la superfície del llac i són llançades cap a les ribes per l'acció de les ones i el vent. Aquesta pols aparentment inerta està format per quists secs inactius en estat de criptobiosis ypmantenint-se així tant temps com romanguin secs.

CICLE BIOLÒGIC: 

Una vegada posats en aigua de mar, els quists bicòncaus s'hidraten prenent forma esfèrica i l'embrió recobra el seu metabolisme reversible interromput. Després d'unes 24 hores la membrana externa dels quists es trenca i apareix l'embrió envoltat de la membrana de closió. Durant les hores següents, l'embrió abandona completament la pela del quist. Dins de la membrana d'eclosió es completa el desenvolupament del nauplió, els seus apèndixs comencen a moure's i en un breu període de temps la membrana d'eclosió s'esquinça emergint el nauplió que gens lliurement. 

El primer estat larvari (també anomenat estat I) mesura entre 400 i 500 micres de longitud, té un color marró ataronjat (per acumulació de reserves vitelines) i posseeix tres parells d'apèndixs: el primer parell d'antenes (també cridades antènules i que tenen una funció sensorial) el segon parell d'antenes (amb funció locomotora i filtradora) i les mandíbules (amb una funció de presa d'aliment). Un únic ocel de color vermell també anomenat ull nauplial es troba situat en el cap entre el primer parell d'antenes. La cara ventral de l'animal es troba coberta per un ampli llauro que intervé en la presa d'aliment (transferint les partícules des dels bolets filtradores fins a la boca). L'estat larvari I no s'alimenta ja que el seu aparell digestiu no és encara funcional (romanent encara tancats la boca i l'anus).   

Després d'aproximadament 24 hores, l'animal muda al segon estat larvari (també anomenat estat II). Petites partícules alimentoses (tals com a cèl·lules de microalgues, bacteris, detritus) amb una grandària que varia entre 1 i 40 micres són filtrades pel segon parell d'antenes, sent llavors ingerides per un aparell digestiu ja funcional. 

La larva continua el seu creixement apareixent diferenciacions al llarg de les 15 mudes. Així van apareixent uns apèndixs lobulars parells a la regió toràcica que es diferenciaran posteriorment en toracòpodo, es desenvolupen ulls complexos laterals a banda i banda de l'ull nauplial. Des de l'estat X d'ara endavant, es produeixen importants canvis tant morfològics com a funcionals, per exemple: les antenes perden la seva funció locomotricitat i es transformen en elements de diferenciació sexual. Els futurs mascles desenvolupen uns apèndixs corbats i prènsils mentre que les antenes de les femelles degeneren en apèndixs sensorials. 

Els toracòpodos estan ja completament formats i presenten 3 parts funcionals: els telopòdits i endopòditos amb accions locomotrius i filtradores i els exopòdits que actuen com a brànquies. 

Els adults de artèmia mesuren fins a 10 mm de longitud en les poblacions bisexuals i fins a 20 mm en les poblacions partenogenètiques. Els adults es caracteritzen per un cos allargat amb dos ulls complexos pedunculats, un aparell digestiu lineal, unes antènulas sensorials i 11 parells de toracòpods funcionals. El mascle posseeix un parell de peces prènsils musculades molt característiques (segon parell d'antenes) a la regió cefàlica mentre que en la part posterior del tòrax es pot observar un parell de penis. La femella de artèmia no té apèndixs distintius a la regió cefàlica, però pot ser fàcilment reconeguda pel sac de posada o úter que està situat immediatament darrere de l'onzè parell de toracòpods. 

Els ous es desenvolupen en dos ovaris tubulars situats en l'abdomen. Una vegada madurs, tenen forma esfèrica i es desplacen fins a l'úter a través de dos oviductes (també anomenats sacs laterals). 

La precúpula dels adults s'inicia quan el mascle subjecta a la femella entre l'úter i l'últim parell de toracòpods, amb les seves antenes corbades. Les parelles poden nedar d'aquesta forma durant llarg temps en el que es coneix com a posició de munta, per a això mouen les seves toracòpodes de forma sincrònica. La còpula és un ràpid acte reflecteixo: La part ventral del mascle es doblega cap a davant i un dels penis és introduït en l'obertura de l'úter fertilitzant els ous. En el cas de les femelles partenogenètiques la fertilització no té lloc i el desenvolupament embrionari comença tan aviat com els ous han arribat a l'úter. 

PRINCIPALS ZONES PESQUERES

En aquesta imatge trobem les principals zones pesqueres del salmó, el bacallà, la tonyina i la sardina. Aquestes zones coincideixen amb les zones on la productivitat dels ecosistemes marins és més alt. Les zones on la productivitat és més alta són aquelles en les que la producció de plàcton és més elevada, ja que és l'aliment principal de la cadena tròfica. La producció de plàcton depen de la salinitat de l'aigua, de la profunditat dels oceans, de la llum, la temperatura, la qualitat de l'aigua i molts altres factors.

Un dels principals centres pesquers es troba al sud de Groenlàndia.

FUNCIONAMENT DE LES XARXES ALIMENTÀRIES DEL FONS MARÍ

Hi ha zones a grans profunditats marines absents de qualsevol tipus de llum solar les quals s'hi troben unes xemaneies volcàniques submarines que estan desprenen sulfur d'hidrogen constantment  i en alguns punts també surt de l'escorça metà ( compostos reduïts). 
Adherits en les xemaneies volcàniques s'hi troben mol·luscs com ara els musclos, i aquests conviuen amb uns bacteris que utilitzen els sulfurs expulsats per les xemaneies  o el metà  com a matèries primères. Per  tant aquests bacteris per sintetitzar la matèria orgànica utilitzen compostos inorgànics procedents del interior de la Terra. Aquests bacteris són la   principal font d'energia per altres espècies exòtiques  que hi  haviten com ara grill, crancs, el cuc gegant de tubícula i d'ells  hi depèn tot l'ecosistema . Les plantes d'aquests ecosistemes tenen la clorofil·la de color vermell degut als sulfurs.
La biodiversitat d'aquests ecosistemes és baixa, però la productivitat en canvi és molt alta i es manté gràcies a les aportacions d'energia en forma de compostos químics reduïts.

SYNOPSIS OF THE SECOND BLUE PLANET’S EPISODE

The first group of submarines that could get into the ocean’s depth were on the 70’s. They found an amazing world of rocks that were firstly  magna from inside the earth and once it come to the surface they got solidified.

Normally water evaporates at 100 degrees but on the ocean’s depth they can still be at 400 degrees because of the ocean’s pressure. And here also scientific found that it was full of hydrogen sulphide which makes impossible creature’s life, unbelievably they found life. There are some worms that can live with temperatures higher than 80 degrees. Any other animal can live in these conditions. But they found other underwater vents which were also living a type of mussels.

Before doing that experiment people thought that live was impossible without solar energy, but that’s not true as I explained before. So the big question is: What do they use instead of solar energy? The answer was on the worms which have some bacterias  that can use the sulphurs as the main energy source from the vents. These bacterias are the primary energy source of others species that life her for example for crabs. The first time biologists saw it they thought about a clue of how did life appear and it was obvious that was in the sea.

In the 1990 others submarines found an incredible lake which was 800 meters under the water. It has too much salt in its composition and was full of mussels again. So we are talking about other ecosystem which was independent from the solar power. The difference was that the source energy was methane. And there were lots of new animal species.

To sum up in the last ten years we have discovered two types of weird ecosystems which don’t need solar energy, something unexpected but, we already haven’t explored too much from the ocean’s depth…

CADENA TRÒFICA DE L'ANTÀRTICA

Balenes a l'Antàrtida

A l'Antàrtida trobem una gran quantitat de balenes, ja que l'Antàrtida és la zona del món on trobem més krill  un petit crustaci de 3 centímetres de llarg que és la base de la cadena ecològica Antàrtica i la font alimentícia de gairebé la resta de les espècies: balenes, lleopards marins, calamars, pingüins, albatros i molts altres ocells. 
La balena s'alimenta principalment de krill, per tant les balenes s'instal·len en aquesta zona durant l'època "càlida". Un altre factor que ajuda és que les balenes estan protegides i no poden ser caçades a l' Antàrtida.

CARACTERÍSTIQUES DE L'AIGUA DE MAR

L'aigua de mar està formada per el 97,5 % d'aigua pura i el 3,5 % restant de sals com ara NaCl o clorur de sodi.

-La seva gran propietat és l'elevada conductivitat elèctrica degut a la seva polaritat i la gran quantitat de ions dissolts.


-Una altra propietat és la seva densitat que depèn de la salinitat, la temperatura i la pressió. La densitat més comuna  de l'aigua de mar  sol ser d'1,02819 kg/L a -2°C, 1,02811 a 0°C i 1,02778 a 4°C

-El seu pH està entre 7,5 i 8,4 i varia en funció també de la pressió,profunditat i l'activitat dels organismes marins.

LA SALINITAT DELS MARS

L’aigua de mar conté minerals dissolts que la fan salada. Quant a l’origen d’aquestes sals, es creu que l’oceà es va formar per la condensació dels gasos emesos pel planeta. La teoria més comuna diu que aquests gasos eren àcids, i que en atacar les roques bàsiques varen donar lloc a les sals dissoltes que ara formen part de l’aigua de mar. Aproximadament un 3.5% de l’aigua de mar correspon a aquests minerals dissolts, i es considera que fa uns 3500 milions d’anys els oceans ja eren semblants als que ara coneixem.

De fet, la concentració de sals, és a dir la salinitat, juntament amb la temperatura, són els dos elements que determinen la densitat d’una massa d’aigua. Les aigües més fredes són més pesades i tenen tendència a enfonsar-se sota les aigües més calentes, i igualment les aigües més salades són també més denses que les que tenen menor concentració de sals. Bona part dels corrents marins tenen origen en aquesta diferència de densitats de masses d’aigua adjacents. Naturalment, dues masses d’aigua en contacte es van mesclant i van diluïnt les seves propietats l’una en l’altra, però moltes vegades les diferències vénen dictades pel fenòmen en que tenen l’origen (la fosa del gel polar, per exemple) i es mantenen força temps. 

El mediterrani és un mar tancat que només intercanvia aigua amb la resta d’oceans per l’estret de Gibraltar. L’aigua atlàntica que entra té una salinitat aproximada del 3.6%. Avança lentament per la costa africana i en el camí es va evaporant, de manera que quan arriba a la conca oriental, la concentració de sals puja fins al 3.9%. En el camí de tornada cap a l’estret de Gibraltar passa per la riba nord de la conca i rep les aportacions dels rius, sobretot de la Roina, que l’endolceixen una mica. A la costa catalana la salinitat sol estar al voltant del 3.7% en superfície per efecte d’aquesta influència, però en profunditat la salinitat és més elevada, de fins a un 3.8%.

MAPA DELS OCEANS DEL MÓN

    Mapa de la situació dels oceans al món.

SHORT SYNOPSIS OF BLUE PLANET FIRST EPISODE

We already have animals bigger than the ancient dinosaurs like the blue whale It’s tong is bigger than an elephant. Even that is one of the faster’s animals in the sea.

We call our planet as a blue planet because the 2/3 parts of it are covered by water. The life in oceans is based on the sun light power and to taking nutrients.

Waves are originated by air force and storms. In the open sea the waves can be so similar, but when it gets into contact to the land the top water starts going fast so the waves brings. There are lots of huge currents that keep its waters constantly moving. This currents makes and important influence in the life of the seas. These currents make the nutrients go up to the surface. Some of the fishes normally are fed by the plankton on the surface. The massive fishes feeding attract hundreds of sharks.

Sardines used to follow cold currents because they are looking for rich nutrients. As sardines travel to the north lots of gulls are waiting for it. Also sharks and common dolphins want to join to that event. So the sardines have no scape.

The solar power is essential to allow the microscopic floating plants growth, the phyto-plankton which is the base of the whole life in the ocean. During the night lots of animals that life in the ocean’s profundity go up and look for aliment

The moon has an important effect to the oceans. Turtles take advantage of the moons gravity to lay their eggs on the beach. The suns’ relative position to the earth also changes and that’s the responsible of seasons and the seas transformations.

Àlex Espinal, Dani Pérez

ORIGEN DELS OCEANS

Si diem que la Terra és el “PLANETA BLAU” no és perquè si. N’hi ha prou de comparar les imatges dels diferents planetes sòlids captades des de la distància per adonar-nos de la marca cromàtica distintiva del nostre planeta. El motiu és la gran quantitat d’aigua que hi ha a la superfície. Un aigua que condiciona molt les característiques físiques del planeta i que ha resultat determinant per permetre la vida en aquest racó de l’Univers. En realitat, més que planeta Terra s’hauria d’anomenar planeta Oceà. Però això planteja una pregunta evident: D’on ha sortit tanta aigua?

L’origen del planeta es pensa que va ser per aglomeració del material que anava donant voltes al voltant del Sol. Com més gran es feia el planeta més atracció gravitatòria exercia sobre els materials del núvol original i més material captava. Tot plegat va començar com una bola de material incandescent que poc a poc es va anar refredant. Al menys la superfície. Això explica l’aparició dels materials sòlids, però, no pas de l’aigua.

En realitat tenim dues teories que, malgrat que alguns seguidors les defenses aferrissadament, no són pas incompatibles. La primer postula l’origen de l’aigua en reaccions químiques entre oxigen i hidrogen que haurien tingut lloc al nucli de la Terra i que haurien generat un aigua que sortiria en forma de vapor en les erupcions volcàniques. Part es quedaria a l’atmosfera i part es refredaria prou com per caure en forma de pluja. Només cal anar fent uns quants milions d’anys i pots generar els mars.

L’altra possibilitat és que arribés de l’espai exterior amb els cometes i meteorits que al llarg dels eons han anat caient sobre la superfície de la Terra. Ara estem més o menys tranquils, però hi va haver una època, anomenada “BOMBARDEIG INTENS TARDÀ” en la que van caure quantitats ingents de cossos extraterrestres sobre el planeta. De fet, només ens cal mirar la lluna per veure les marques que va deixar aquella tempesta de cometes en impactar contra els planetes interiors del sistema solar. Ara sabem que els meteorits contenen aigua amb unes característiques isotòpiques molt semblants a les de l’aigua de la Terra.

De manera que inicialment els mars de la Terra es van formar amb aigua provinent de l’interior o de l’exterior o una mica de tot arreu. Les dues hipòtesis tenen punts forts i febles, però aquests dies hem pogut veure un fet que indica la versemblança de l’origen extraterrestre. El telescopi espacial Spitzer ha detectat una tempesta de cometes caient a l’interior del sistema solar ETA CORVÍ, situat a uns 50 anys llum d’aquí.

No és que el telescopi faci fotos dels cometes caient sinó que en la llum que arriba provinent de la zona interior d’aquell sistema solar hi ha detectat la marca química de l’aigua i altres elements presents als cometes. Tot plegat són detalls tècnics, però semblen reproduir d’una manera molt semblant els esdeveniments que van portar a la formació dels oceans de la Terra fa uns tres mil cinc cents milions d’anys. En realitat tampoc ha de ser una sorpresa ja que considerant la immensitat de l’espai, els fenòmens que han passat a la Terra haurien de reproduir-se a mil indrets més. Només cal tenir la sort d’enxampar-los al moment oportú. En realitat, encara ara es donen tempestes semblants aquí al nostre sistema solar, però amb objectes de mida reduïda.

Per això moltes vegades es recorda que explorar l’espai serveix per aprendre molt sobre el que va passar fa milions d’anys i també el que pot passar en un futur al nostre planeta.

05/10/2012

Introducció

Hola, sóm l'Àlex Espinal i el Dani Pérez de l'assignatura Vida Marina i mitjançant aquest blog volem saber i aprendre sobre el fons marí i tots els seus secrets. Tots els coneixements els anirem publicant setmana rere setmana aquí mateix! Comensem amb una curiositat donada a classe, TOTA la vida al oceà depèn del que passa als 30 primers metres, distància fins on arriba la llum del sol i els organismes fotosintètics s'hi desenvolupen. A partir dels 200 metres de fondària la vida és a les fosques!