1-
Causes principals del problema de
la pesca a Catalunya.
El 89 % dels estocs al Mediterrani estan sobreexplotats
cosa que posa en evidència el fracàs de les polítiques pesqueres. El principal
problema és que la responsable de la producció de peix és la natura i no podem
actuar sobre aquesta producció, més del que la natura dona i nosaltres estem extreient més peix del que el mar produeix. Per tant una causa evident és la sobreexplotació amb l’ús de
tècniques molt dràstiques, ja que allà on es pugui amagar un peix entre les roques,
un sònar d’un vaixell d’arrossegament el detecta. Estudis confessen que dintre
de 30 anys les pesqueries hauran arribar al col·lapse si no es prenen mesures.
Un exemple de sobreexplotació és la pesca de la tonyina vermella. Les tècniques
més devastadores són:
L’arrossegament: utilitza
un art de pesca anomenat bou. El bou és un gran sac de mides molt variables,
unit a cada banda amb les portes, uns artefactes amb un comportament
hidrodinàmic que obren horitzontalment la boca de l'art en ser arrossegat pel
fons marí. Amb aquest sistema es capturen peixos i crustacis que viuen més o
menys sedentàriament en el fons marí fins a fondàries de 900 m. El problema és
que es molt poc selectiu.
La teranyina: La tècnica consisteix en una xarxa de
330 m de llargada com a màxim i 60 m d'alçada que envolta les moles de peix
blau prèviament atretes i concentrades per uns focus lluminosos.
Les reds de deriva: és
una tècnica recent on es llençen reds de desenes de kilòmetres al mar i atrapen
qualsevol animal que hi passi, inclús aquells que no tindran després un valor
comercial com ara tortugues, taurons etc. Aquesta tècnica és il·legal ja que
destrueix moltíssima biodiversitat marina, tot i que alguns països la
practiquen igualment.
A causa d’això els pescadors artesanals ja no es guanyen la
vida, amb la davallada de recursos al mar, i és que existeix un esperit competitiu
per ser el primer en vendre i donar el màxim rendiment al peix.
2- Possibles solucions per donar
resposta a aquests problemes
Està clar que canvis n’hi hauran en el moment
que s’esgotin els recursos al Mediterrani, però la pregunta és, com?
Una de les solucions proposada per Ramon
Tarridas seria que, ja que no s’escolten les lleis i declaracions aquests grup
de pescadors artesanals proposa regionalitzar la governament de les zones de la
pesca. Això significaria l’establiment d’àrees de pesca per modalitats
concretes, així cadascú que explotés aquestes zones s’encarregaria s de
gestionar-la sota la supervisió de l’administració.
Altres solucions possibles serien, fer un control
de vedes en els ports pesquers, controlar el tamany de les reds en aquelles
tècniques tant devastadores com la d’arrosegament per facilitar a aquells
peixos que encara són cries i no s’han pogut reproduir, escapar-se. També
s’haurien de tindre en compte les característiques biològiques dels peixos.
La piscifactoria, creiem que no seria una
solució ja que molts peixos dels que es cultivarien són carnívors, i per tant
requereixen una fabricació de pinço de peix. I ja tornaríem a lo de sempre,
aquestes fàbriques necessiten pescar sardines o altres peixos per elaborar
aquest pinço
També s’opta per les possibilitats polítiques,
on Brussel·les està elaborant la
proposta de revisió de les politiques pesqueres comunitàries per a la pròxima
dècada i si s’aproven entraran en vigor al 2013.
A Catalunya es produeixen aproximadament unes 15.000 tones de productes pesquers anuals ( peix, marisc, crustacis...) però se'n consumeixen 109.022 tones. Això no és gens sostenible, de manera que una gran quantitat del peix que es consumeix, ha de ser importat per altres països, o d'altres comunitats autònomes, com per exemple de Galícia.
Els ports pesquers més importants de Catalunya són Palamós i Llançà i el de Tarragona, que no apareix al mapa.
A Catalunya es produeixen aproximadament unes 15.000 tones de productes pesquers anuals ( peix, marisc, crustacis...) però se'n consumeixen 109.022 tones. Això no és gens sostenible, de manera que una gran quantitat del peix que es consumeix, ha de ser importat per altres països, o d'altres comunitats autònomes, com per exemple de Galícia.
Els ports pesquers més importants de Catalunya són Palamós i Llançà i el de Tarragona, que no apareix al mapa.
