Els catxalots són uns mamífers que obtenen l'aliment submergint-se a grans profunditats. Habitualment es submergeixen a 400 metres i durant uns 35 minuts, i fins i tot són capaços de submergir-se fins a uns 3000m i romandre-hi 90minuts. El catxalot s'ha adaptat per sobreviure als grans canvis de pressió ja que la seva caixa toràcica flexible permet el colapse pulmonar, reduint l'entrada de nitrogen. A més a més el seu metabolisme pot disminuir per conservar l'oxigen, i la principal diferència és que la quatitat de mioglobina ( proteïna que emmagatzema l'oxigen en els músculs) és molt més abundant que en els altres animals terrestres. La seva sang té una alta quantitat de glòbuls vermells els quals contenen l'hemoglobina, encarregada del transport d'oxigen. La sang oxigenada es dirigeix cap el cervell i cap a altres òrgans essencials quan els nivells d'oxigen disminueixen. Encara que els catxalots estan ben adaptats a les grans immersions quan són adults presenten lessions a l'esquelet a causa de les grans descompressions. Els esquelets dels individus vells estan més danyats que els dels individus joves cosa que demostra que aquest tipus de mamífers són vulnerables als efectes de les grans immersions. Entre immersions, pugen a respirar uns 8 minuts abans de la següent immersió. Com els altres odontocets respiren a través d'un únic espiracle en forma de «S». Respiren de 3 a 5 vegades per minut en repòs, incrementant-se fins a 6 o 7 vegades per minut després d'una immersió.
